200 llavors
Enciam verd i allargat de tipus romà però que es diferencia pel color de la fulla, verd entre clar i fosc i la lluentor satinada característica. Tradicionalment, s’havien fet de secà per menjar a l’hivern, encara que aleshores queden més petits. També es poden sembrar a la tardor o, com expliquen la Maria i el Josep, deixar caure la llavor i naixeran espontanis al febrer.
“Aquest enciam el tenim a l’hort assilvestrat. Diuen que aquest enciam sap quan ha de néixer. Normalment neix sol a finals de febrer, nosaltres inclús els havíem fet al secà a l’hivern, tot i que si es rega creix més.” Maria i Josep de cal Plaixats
Aquesta varietat ha estat conservada fins a dia d’avui gràcies a la Maria i el Josep de cal Plaixats, Castellfollit del Boix (Bages).
Siusplua, inicia sessió primer.
Inicia sessió
